24 de maig 2013

ELS AMICS DE LA MARIONA




 Aquestes darreres setmanes hem estat treballant en dos projectes molt diferents que espero poder-vos ensenyar ben aviat, perquè demoment no puc dir res... :p
Mentre arriba el moment, l'entrada d'avui va dedicada al projecte que ara mateix tenim a la taula. Un projecte encantador, que s'està coent a foc lent, però és així com es couen les coses bones, oi?
Fer i refer, posar cara a nous personatges, organitzar idees, provar... ah, i el més difícil, controlar que vint-i-cinc criatures tanquin l'aixeta mentre s'ensabonen les mans i es raspallen les dents...
Bon cap de setmana a tothom!!

En las últimas semanas hemos estado trabajando en dos proyectos muy diferentes que espero poder enseñar muy pronto, porqué por ahora, no puedo decir nada más... :p
Mientras llega el momento, hoy os enseño un trocito de lo que ahora mismo hay en nuestra mesa. Un proyecto encantador, de esos que se cuecen sin prisa, como las cosas buenas, verdad?
Hacer y deshacer, dar cara a cada nuevo personaje, organizar ideas, probar... y lo más difícil, controlar que veinticinco peques cierren el grifo mientras se lavan las manos y se cepillan los dientes...
¡Feliz fin de semana para todos!!


The last weeks we have been working in two really diferent projects that I hope I can show you soon! I can’t say anything yet :P
While the time comes, today’s entry is dedicated to the project that we have on the desk right now. A lovely project, that it’s simmering, but that’s how good things are done, right?
Do and redo, put faces to new characters, organize ideas, try... And the hardest thing: make sure than twenty-five kids close the tap while they’re lathering their hands and brushing their teeth...
Have a nice weekend!

26 d’abril 2013

LA BENVINGUDA DE L'ABRIL













Avui us vull presentar una família encantadora i el resultat del projecte que ens van encarregar fa uns mesos.
La Núria i el Josep Maria són els pares de la petita Abril, una nina rebonica de cinc mesos. Després del seu naixement ens van encarregar una il·lustració per fer arribar als amics que viuen a l'altra banda del món, i així poder presentar-los a l'Abril. 
La primera idea era que només hi aparegués l'Abril, però finalment vam decidir que la millor opció era que hi sortís tota la família.
L'entorn el van tenir clar des del primer moment, i és que amb un pare i una mare enòlegs, el paisatge havia de contemplar vinyes, raïm, alguna bodega... 
Vam triar una gamma cromàtica que reforcés els elements del paisatge i a la protagonista de la il·lustració.
Vam dissenyar una peça de papereria per poder enviar per correu postal amb un suport a l'interior per col·locar algunes fotografies de l'Abril. Vam tancar-la amb un cordill rústic i una etiqueta amb els noms d'aquesta petita-gran família.

És un plaer donar forma a projectes tan macos, treballar amb clients que tenen les coses clares i veure les seves cares quan veuen la feina acabada. 
Molt bon cap de setmana a tothom!!!


Hoy os quiero presentar a una familia encantadora y el resultado del proyecto que nos encargaron hace unos meses.
Núria y Josep Maria son los padres de la pequeña Abril, una muñequita preciosa que acaba de cumplir cinco meses. Tras su nacimiento nos encargaron una ilustración para enviar a algunos de sus amigos que viven al otro lado del mundo y así presentarles a la pequeña Abril.
La primera idea era que solo apareciera Abril, pero finalmente decidimos que apareciera toda la familia. Desde el primer momento tuvieron claro el entorno en el que se debía situar la ilustración. Los dos son enólogos así que estaba claro que en el paisaje debían aparecer viñedos, racimos de uva y alguna bodega...
Seleccionamos una gamma cromatica que reforzara visualmente el paisaje y a la protagonista.
Diseñamos una pieza de papelería para poder enviar por correo postal con un soporte en el interior para colocar algunas fotografías de la pequeña Abril. Y lo cerramos con un cordel rústico y una pequeña etiqueta con los nombres de ésta pequeña-gran familia.

Es un placer dar forma a proyectos tan entrañables cómo éste, trabajar con clientes que saben lo que quieren y ver sus caras cuando ven el resultado final.
¡Feliz fin de semana!


Today I want to introduce a lovely family and the result of the project they asked for a few months ago.
Nuria and Josep Maria are the parents of little Abril, a beautiful doll who is five months old. After she was born, they asked for an illustration for  their friends living on the other side of the world, so they could introduce Abril to them.
Since they are both enologists, we knew that the landscape needed vineyards, grapes, some wine cellar... We chose a color spectrum that increased the elements of the landscape and the main character of the illustration. We also designed a piece of stationery so we could send the illustrations, with a small support to put some of Abril’s photos inside. 

It’s a pleasure to shape such beautiful projects, work with customers that have the record straight and see their faces when the project is finished.
Have a nice weekend!

18 de març 2013

EL PASTOR










Comencem la setmana esbossant nous personatges per un nou projecte, descobrint que la Mariona no estarà sola en la seva aventura... Bona setmana a tothom!!!

Empezamos la semana dando forma a nuevos personajes para un nuevo proyecto y descubriendo que Mariona no estará sola en su aventuras... Feliz semana a todos!!!

We start our week with some sketches for a new project. Have a wonderful week!!!

08 de març 2013

Mr.Tres









Vaig conéixer al Tres fa uns quants anys, era una boleta de pèl, un cadell al que la seva mestressa encara podia agafar a coll. Han passat els anys i el Tres ara és un gos gran, que saluda quan passes pel davant de casa seva amb més o menys efusivitat depenent del dia.

Fa uns mesos, davant de casa seva vaig saludar la seva mestressa, feia cara d'haver dormit poc, el Tres estava ingressat i s'havia passat tota la nit al seu costat. Després d'unes setmanes de neguit amb alguna complicació, el Tres està recuperat. Torna a ser el de sempre. Les mans del veterinari que el va atendre, la dedicació dels amos i les ganes de viure del Tres van ajudar-lo a recuperar-se, sense cap dubte. 
La seva mestressa volia agraïr d'alguna manera al veterinari del Tres la feina feta i la dedicació de mesos enrera. Després d'investigar una mica sobre les aficions i preferències qüotidianes del Tres, vam esbossar les primeres idees i aquest n'és el resultat. Una aquarel·la de 30x40 cm, amb un "GRÀCIES" que tots els que tenim gos, gat, lloro o tortuga hem dedicat al nostre veterinari en alguna ocasió.

Sempre dic que tots els projectes que enfornem a Apricot Paper són especials, i és veritat, tots tenen alguna cosa que els fa diferents, i aquest també ho és. Potser perquè he descobert que el Tres és un senyor, que va decidir que no bevia aigua mentre estava a la clínica si no era la seva mestressa qui li donava. Perquè és increible veure el vincle tan gran que hi ha entre gos i amo. O potser perquè la mestressa del sr.Tres és algú important a la meva vida, d'aquelles persones que apareixen per casualitat, amb qui has compartit moments únics, i com ja li he dit en alguna ocasió, culpable de la millor decisió que he pres mai. Segurament...


Conocí a Tres hace unos años, cuando era una bolita de pelo, un cachorro a quién su propietaria todavía podía coger en brazos. Han pasado algunos años y Tres se ha convertido en un perro grande, que te saluda cuando pasas por delante de su casa, con más o menos efusividad dependiendo del día. 

Hace unos meses, me encontré con su propietaria delante de su casa, parecía haber dormido poco, y es que Tres estaba ingresado y ella se había pasado toda la noche a su lado. Tras unas semanas con alguna que otra complicación, Tres ya está recuperado. Vuelve a ser el mismo de siempre. No hay duda que las manos del veterinario que lo atendió, la dedicación de sus amos y las ganas de luchar de Tres, lo ayudaron a recuperarse.
Su propietaria quería agradecerle de algun modo al veterinario de Tres su trabajo y la dedicación de meses atrás. Tras descubrir las aficiones y las preferéncias cotidianas de Tres, surgieron las primeras ideas. Éste es el resultado. Una acuarela de 30x40 cm, con un "GRÁCIAS" que todos los que tenemos perro, gato, loro o tortuga hemos dedicado más de una vez a nuestro veterinario.

Siempre digo que todos los proyectos que se cuecen en Apricot Paper son especiales, y es verdad. Todos tienen algo que los hace diferentes y éste también lo es. Quizás porque he descubierto que Tres es un señor que decidió no beber agua mientras estaba ingresado si no era su propietaria quién le daba de beber. Porque es increible ver el vinculo tan grande que se crea entre perro y amo. O quizás porque la propietaria de Tres es alguien importante en mi vida. Una de aquellas personas que aparecen por casualidad, con quién compartes momentos únicos, y como ya le he contado en alguna ocasión, culpable de la mejor decisión que he tomado nunca. Debe ser por eso...



I met Tres a few years ago, when he was a little ball of fur, a puppy that her owner could still carry in her arms. Years have gone by, and now Tres is a big dog that greets you when you pass by in front of his house.
A few months ago, I talked to her owner. She looked like she didn’t sleep a lot that night; Tres was admitted and she spent the night by his side. After a few weeks of worrying and some complications, Tres is recovered.
Her owner wanted to thank Tres’s vet somehow, for his job and dedication. After doing some research on Tres’s hobbies and daily preferences, we draw the first sketches and this is the result. A 30x40cm watercolor, with a “thank you” that all of those who have a dog, cat, parrot or turtle have dedicated to our vet some times.
I am always saying that every project is special, and it’s true, all of them have something that make them different, and this one is special too. Maybe because I have discovered that Tres is a sir who decided not to drink water while admitted if it wasn’t his owner who gave it to him. Because it's amazing to see the big connection that is created between dog and master. Or perhaps because the owner of Tres is someone important in my life. One of those people who appear by chance and you share unique moments with, and as I have told her sometimes, culprit of the best decision I’ve ever made. That must be it...







08 de febrer 2013

MARIONA










Aquesta setmana tenim la taula plena d'esbossos com vau veure fa uns dies. Estem compaginant diferents projectes, tots molt divertits i amb el seu encant particul·lar. Ens ho estem passant molt bé! Una part de la feina és posar-li cara a la Mariona, una nena encantadora amb una missió molt important! Ho aconseguirà? Molt bon cap de setmana!!

Ésta semana tenemos la mesa llena de bocetos cómo pudisteis ver hace unos días. Estamos compaginando diferentes proyectos, muy divertidos y todos con su encanto. Nos lo estamos pasando muy bien! Una parte del trabajo implica ponerle cara a Mariona, una niña encantadora con una misión muy importante. ¿Será capaz de conseguirlo? Feliz fin de semana!

This week we have a desk full of sketches, as you saw a few days ago. We are working on various projects, and each of them are funny and have their particular charm. We are having a really good time! Part of the work is putting a face to Mariona, a lovely child with a very important mission! Will she be successful? Have a very nice weekend!




05 de febrer 2013

ON THE DESK · A LA TAULA



Ja fa uns dies que el Tres es passeja per la taula de l'estudi. Petits esbossos per un nou projecte. Molt bon dia!

Desde hace unos días Tres se pasea por la mesa del estudio. Algunos bocetos para un nuevo proyecto. Feliz día a todos!

Some sketches for a new project. Have a nice day!



18 de gener 2013

LA BICICLETA


Aquest és un dels primers encàrrecs d'Apricot Paper que encara tenia pendent de pujar al blog.
El Quim feia seixanta anys i ens van encarregar un regal diferent. Havia de ser representatiu dels seus darrers deu anys, i potser com a canvi important hi havia l'afició a la bicicleta. No em van donar gaires pistes més, aquelles coses que passen quan coneixes el destinatari...  Després de treballar entre esbossos i idees, aquest va ser el resultat, una aquarel·la de 50x50cm. Per descomptat la bicicleta del Quim és molt més sofisticada i de la panxeta ja no en queda ni rastre!

Éste es uno de los primeros encargos que Apricot Paper recibió y que todavía no había subido al blog.
Cuando Quim estaba a punto de cumplir sesenta años nos encargaron un regalo diferente. Tenía que ser algo representativo de sus últimos diez años, y quizás lo más relevante era su nueva afición, montar en bici. No me dieron muchas pistas más, cosas que pasan cuando conoces al destinatario de tu trabajo... Tras trabajar varias ideas y algunos bocetos, éste fue el resultado, una acuarela de 50x50cm. No hace falta decir que la bicicleta de Quim es mucho más sofisticada y que de la incipiente barriga ya no hay ni rastro!

These are some images for one of first Apricot Paper projects. Quim was turning sixty and they asked us for a different present. It's a 50x50cm watercolor. 

08 de gener 2013

ALS NUVOLS







Aquesta il·lustració va ser un regal d'aniversari.
Segur que tots aquells que compartiu o heu compartit la vostra vida amb animals us podeu fer a la idea de com és de dur el moment en que ens deixen. 
Aquests dos gatets van compartir vida amb dues persones que estimen amb bogeria els animals, i la seva pèrdua va ser un moment dur. Vaig conéixer al Chicho quan tenia dotze anys i a la Pitty uns anys més tard. Un dia la Pitty es va posar malalta i va marxar tan discreta com sempre, sense fer soroll. El Chicho va perdre la seva companya, a qui sempre esperava per menjar i protegia sense dubtar. M'havia fet gran amb ell, i feia tants anys que compartia celebracions i festes familiars al seu costat que per a mi el Chicho era immortal. Però no ho era, i un dia, després d'una llarga vida, va marxar amb la seva companya de jocs.
Així és com jo me'ls imagino, veïns de núvol i fent brillar alguna de les estrelles que veiem quan mirem al cel. I tiets, estigueu tranquils, perquè estic convençuda que el Chicho segueix cuidant a la Pitty com ho feia a casa vostra.

Ésta ilustración fue un regalo de cumpleaños.
Seguramente los que compartís o habéis compartido vuestra vida con animales, sabéis lo duro que es el momento  en que se van.
Éstos dos gatitos compartieron su vida con dos personas que aman con locura a los animales. Y cómo os podéis imaginar, su pérdida fue un golpe duro. Conocí a Chicho con doce años y a Pitty unos años más tarde. Un día Pitty enfermó y se fue tan discreta como siempre, sin hacer ruido. Chicho se quedó sin su gran compañera, a quién esperaba para comer y a quién cuidó cómo una hermana. Crecí a su lado, hacía tantos años que compartía fiestas y celebraciones con él que para mi Chicho era un gato inmortal. Pero no lo era, y un día, tras una larga vida, se fue con su gran compañera.
Así es como yo me los imagino, vecinos de nube y haciendo brillar algunas de las estrellas que vemos cuando miramos al cielo. Y tíos, podéis estar tranquilos, porqué estoy convencida que Chicho sigue cuidando a Pitty cómo lo hacía en casa.

This illustration was a birthday gift to my aunt. These two cats lived in a family who loved animals, and I saw them grow old. One day they left, and that's how I see them, keeping each other company between the stars. I'm sure these adorable cats make the stars shine.