CANÇONER IL·LUSTRAT

Hi ha projectes que són un regal. Hi ha projectes que comences i els has de guardar en un calaix mentre no arriba el moment de tornar-los a posar damunt la taula. Però el dia arriba, i quan els veus acabats, et fan lluïr el millor dels teus somriures.

Vaig rebre el Cançoner no fa gaires dies, amb emoció i sense acabar-me de trobar en aquelles il·lustracions i aquell disseny que ja fa un grapat d'anys que vaig esbossar quan acabava els meus estudis de Il·lustració. Però amb un somriure dels grans.

"Jardí de cançons. Cantem a la Gespa" és el cançoner de l'Escola Bressol Gespa de la UAB (Barcelona) que vaig tenir el plaer d'il·lustrar i dissenyar fa uns quants anys. Un recull de les cançons que canten els més petits de la Gespa. El Cançoner va acompanyat amb les partitures i un cd fantàstic amb totes les cançons interpretades per alumnes de Magisteri d'educació Musical de la UAB.

El cançoner té presents les necessitats i les dinàmiques de l'escola, així com les peticions de les famílies, poder tenir un recull de les cançons que els seus fills canten durant aquesta etapa.

Després d'uns quants anys el Cançoner de la Gespa ja no és un projecte, és una realitat que espera que comenci el proper curs per què els més petits puguin gaudir-lo a l'escola i a casa.

Algunos proyectos son un regalo. Algunos proyectos que empiezas hay que guardarlos en el cajón y esperar que llegue el momento para volverlos a poner encima de la mesa. Pero ese día llega, y cuando los ves acabados no puedes evitar sonreír.

Hace unos días llegó a mis manos el Cançoner, al que recibí con emoción pero sin acabar de verme en aquellas ilustraciones y aquel diseño al que dí forma hace ya unos cuantos años, aquellos en los que acababa mis estudios de Ilustración. Pero no pude evitar sonreír.

"Jardí de cançons. Cantem a la Gespa" es el cançoner de l'Escola Bressol Gespa de la UAB (Barcelona) que tuve el placer de ilustrar y diseñar hace algún tiempo. Un libro en el que se agrupan las canciones que cantan los más pequeños de la Gespa. Va acompañado de las partituras y una delicia de CD con todas las canciones interpretadas por alumnos de Magisterio de educación Musical de la UAB.

Después de un largo tiempo el Cançoner de la Gespa ya no es un proyecto, es una realidad que espera que empiece el próximo curso para que los pequeños lo disfruten el la guardería y en casa.



There are projects that are a gift. There are projects you start and you have to keep in a drawer until it comes the time to put them back on the table. But the day comes, and when you see them finished, they make you wear your best smile. I received the songbook a few days ago, with emotion and without finding myself in those illustrations and that design that I made a handful of years ago, when I was finishing my illustration studies. But with a big smile.
Jardí de cançons. Cantem a la Gespa" is the songbook of the kindergarten of UAB (Barcelona) that I had the pleasure to illustrate and design a few years ago. A collection of songs sung by the children of La Gespa. The songbook is accompanied with fantastic music sheets and a CD with all the songs performed by the students of Music Teacher Education at UAB.

The songbook has in mind the needs and dynamics of the school, as well as requests from families:  to have a collection of songs that the their children sing during this stage.

After a few years the songbook of La Gespa is no longer a project, it is a reality that awaits the start of the next academic year, so that children can enjoy it at school and at home.

Es gibt Projekte, die ein Geschenk sind. Solche, die Du beginnst und die Du in einer Schublade aufbewahren musst, ehe nicht der geeignete Moment kommt, um sie wieder hervorzuholen. 

Doch eines Tages ist es soweit, und wenn Du das fertige Resultat siehst, dann entlocken sie Dir ein breites Lächeln. Vor wenigen Tagen erhielt ich das Liederbuch, mit viel Emotionen und ohne mich recht in diesen Zeichnungen und im Design wieder finden zu können, die ich vor einigen Jahren entworfen hatte, als ich eben mein Studium in Gestaltung beendet hatte. Aber mit einem ganz grossen Lächeln! "Jardí de cançons. Cantem a la Gespa" (Der Garten der Lieder. Wir singen im Gras) ist ein Liederbuch vom Kinderhort "Gespa" an der Universität Autonoma von Barcelona, für das ich vor einigen Jahren mit viel Freude die Bilder beisteuern durfte.

Es handelt sich um eine Sammlung von Liedern, die von den Kleinsten der Gespa gesungen werden. Zum Liedbuch gibt es die passenden Noten dazu und eine fantastische CD mit allen Liedern, die von Studierenden der Fachrichtung Musik der Universität Autonoma von Barcelona interpretiert werden. Das Liedbuch richtet sich nach den Bedürfnissen und der Dynamik von der Schule wie auch nach den Wünschen der Familien, die damit für ihre Kinder Lieder für diese erste Lebensetappe bekommen.

Nach einigen Jahren ist das Liedbuch der Gespa kein Projekt mehr, sondern ist nun tatsächlich Realtität geworden. Es wartet nun auf den Beginn des nächsten Schuljahrs, damit die ganz Kleinen sich in der Schule und zu Hause darüber freuen können.

SOMRIU I VIU

La Dia ha fet 30 anys, i fa uns dies li van preparar una festa per celebrar-ho. 

No sabria dir quin dia ens vam conéixer, però el que sí que recordo és que en un dels passadissos de l'instut, deu segons després de dir-me el seu nom em va dir que volia ser mestra.

La Dia sempre somriu, és entusiasta, divertida, s'esforça i lluita per aconseguir els seus somnis, desprén felicitat.

Vam compartir moltes hores de classe, confidències i una amistat que m'atreviria a dir que és inesborrable.

Durant aquells anys hi havia una frase que ens repetiem en els bons i els mals moments: "Somriu i viu".

No ha deixat de somriure, és mestra i viu fent el que més li agrada. Divendres la vaig poder abraçar, com si estiguéssim en un dels passadissos d'aquell institut on ens vam trobar fa molts anys. 

I el millor és que va rebre moltes abraçades que segur li van fer reviure moments especials amb totes aquelles persones que l'estimen tant.

Quan em van convidar a la festa em va venir al cap aquella frase i el seu somriure. Per molts anys Dia!

Dia ha cumplido los 30, y hace unos días le organizaron una fiesta para celebrarlo.

No puedo decir que día nos conocimos, pero lo que sí recuerdo es que en uno de los pasillos de nuestro instituto, diez segundos más tarde de presentarse me dijo que quería ser maestra.

Siempre sonríe, es entusiasta, divertida, se esfuerza y lucha por conseguir sus sueños, desprende felicidad.

Compartimos muchas horas de clase, confidencias y una amistad diría que imborrable.

Durante aquellos años había una frase que nos repetíamos en los buenos y los malos momentos: "Sonríe y vive".

No ha dejado de sonreír, es maestra y vive haciendo lo que más le gusta.

El Viernes la abracé como si estuviéramos en uno de aquellos pasillos del instituto, ésta vez rodeada de un montón de gente que la quiere con locura.

Cuando me invitaron a la fiesta recordé aquella frase y su sonrisa. ¡Felicidades Dia!


Dia has turned 30, and last week a party was prepared to celebrate it. We met in high school, we shared many hours of classes, confidences and a friendship that I would say it is indelible.
During those years there was a phrase that we repeat in good and bad times, "smile and live".
When I was invited to the party, that phrase came to my head and so did her permanent smile. Happy Birthday Dia!


Die Dia wurde eben 30 Jahre alt. Vor kurzem bereiteten sie ihr ein Fest vor, um ihren Geburtstag zu feiern.

Wir haben uns an der Universität kennengelernt und besuchten gemeinsam viele verschiedene Vorlesungen, wurden immer wie vertrauter miteinander und es ist eine Freundschaft entstanden, die für mich unauslöschlich ist.

In all diesen Jahren haben wir uns immer wieder – sowohl in schlechten als auch guten Tagen – folgenden Satz wiederholt: "Lächle und lebe".

Als ich zur Geburtstagsfeier eingeladen wurde, erinnerte ich mich an diesen Satz und an das unaufhörliche Lächeln. Alles Gute zum Geburtstag Dia!

LA FURGO

Quan algú de la família em fa un encàrrec els meus nivells de responsabilitat es multipliquen per tres i els de perfeccionisme per cinc. Que algú proper confiï en la meva feina per fer un regal més o menys compromès em fa sentir bé i em converteix en un sac de nervis a parts iguals.

Aquesta vegada l'encàrrec el va fer la meva mare, i a l'alegria i els nervis hi vaig sumar un somriure.

Tinc uns pares tan fantàstics que quan vaig néixer em van regalar dos pares més. Dues persones amb les que comparteixen un vincle enorme, difícil d'explicar, que els uneix. Aquest encàrrec era per ells.

Tenen una amistat envejable, somriures per fer més dolços els dies amargs, i abraçades per alleugerir els sotracs.

Hi ha dues coses que els fa feliços, un dinar plegats perquè sí amb guitarra i un viatge allà on sigui amb la furgo.

"Que sortim els quatre i la furgo", va ser l'encàrrec. 

Aquest és el resultat.

Què com és la vida amb quatre pares? Fantàstica!

Papes, sense vosaltres... impossible.

Cuando mi familia me hace un encargo mis niveles de responsabilidad se multiplican por tres y los de perfeccionismo por cinco. Que alguien cercano confíe en mi trabajo para hacer un regalo de más o menos compromiso hace que me sienta bien y que me convierta en un saco de nervios a partes iguales.

Ésta vez el encargo me lo hizo mi madre, y a la alegría y los nervios les sumé una sonrisa.

Tengo unos padres fantásticos que el día que nací me regalaron dos padres más. Dos personas con las que convierten un vinculo enorme, difícil de explicar, que les une. El encargo era para ellos.

Tienen una amistad envidiable, sonrisas para hacer más llevaderos los días amargos, y abrazos para esquivar los obstáculos de la vida.

Hay dos cosas con las que son felices, comer juntos por qué sí con una guitarra, y un viaje dónde sea con la furgo.

"Que salgamos los cuatro y la furgo", ese fue el encargo. Éste es el resultado.

¿Qué cómo es la vida con cuatro padres? ¡Fantástica!

Papás, sin vosotros... imposible.

When family makes an order, my responsibility levels are multiplied by three and my perfectionism levels by five. The fact that someone close to me trusts my work to make a gift, more or less committed, makes me feel good and a nervous wreck equally.

This time the order was made by my mother, and I added a smile to the joy and nerves.

I have wonderful parents so when I was born, they gave me two parents more. Two people who share a huge bond with my parents, hard to explain, that keeps them together. This order was for them.

They have an enviable friendship, smiles to make sweeter the bitter days and hugs to relieve the tremors.

There are two things that make them happy: a meal together just because, with a guitar, and a trip to wherever with the van.

“The four of us and the van”, that was the order.

This is the result.

How is my life with four parents? Fantastic!

Parents, without you… It’s impossible.

Wenn mir jemand von der Familie einen Auftrag gibt, so steigert sich mein Verantwortungsgefühl um das dreifache und das Bemühen um Perfektionismus um das fünffache. Dass mir jemand von der eigenen Familie einen Auftrag gegeben hat, macht mich einerseits zwar glücklich, andererseits aber auch ziemlich nervös.

Ich habe wirklich tolle Eltern. Zudem hatte ich das Glück bei meiner Geburt noch weitere Eltern geschenkt bekommen zu haben. Zwei Personen, mit denen meine Eltern ein spezielles Band verbindet. Es ist etwas, das schwierig zu erklären ist, ein Band, das sie vereint. Der Auftrag, den ich erledigen muss, ist für sie. Sie haben eine beneidenswerte Freundschaft, ein Lächeln, das bittere Tage zu versüssen vermag und Umarmungen, die in schwierigen Situationen Erleichterung verschaffen.

Es gibt zwei Dinge, die sie glücklich machen: ein gemeinsames Essen mit Gitarrenspiel oder eine Reise ins Blaue mit dem VW-Bus.

Der Auftrag lautete demnach für mich: „Organisiere für uns vier eine Fahrt ins Blaue mit dem VW-Bus“. Dies ist nun das Resultat. Wie fühlt sich das Leben mit vier Elternteile an? Fantastisch! Meine lieben Eltern, ein Leben ohne Euch...unmöglich.