18 de març 2013

EL PASTOR










Comencem la setmana esbossant nous personatges per un nou projecte, descobrint que la Mariona no estarà sola en la seva aventura... Bona setmana a tothom!!!

Empezamos la semana dando forma a nuevos personajes para un nuevo proyecto y descubriendo que Mariona no estará sola en su aventuras... Feliz semana a todos!!!

We start our week with some sketches for a new project. Have a wonderful week!!!

08 de març 2013

Mr.Tres









Vaig conéixer al Tres fa uns quants anys, era una boleta de pèl, un cadell al que la seva mestressa encara podia agafar a coll. Han passat els anys i el Tres ara és un gos gran, que saluda quan passes pel davant de casa seva amb més o menys efusivitat depenent del dia.

Fa uns mesos, davant de casa seva vaig saludar la seva mestressa, feia cara d'haver dormit poc, el Tres estava ingressat i s'havia passat tota la nit al seu costat. Després d'unes setmanes de neguit amb alguna complicació, el Tres està recuperat. Torna a ser el de sempre. Les mans del veterinari que el va atendre, la dedicació dels amos i les ganes de viure del Tres van ajudar-lo a recuperar-se, sense cap dubte. 
La seva mestressa volia agraïr d'alguna manera al veterinari del Tres la feina feta i la dedicació de mesos enrera. Després d'investigar una mica sobre les aficions i preferències qüotidianes del Tres, vam esbossar les primeres idees i aquest n'és el resultat. Una aquarel·la de 30x40 cm, amb un "GRÀCIES" que tots els que tenim gos, gat, lloro o tortuga hem dedicat al nostre veterinari en alguna ocasió.

Sempre dic que tots els projectes que enfornem a Apricot Paper són especials, i és veritat, tots tenen alguna cosa que els fa diferents, i aquest també ho és. Potser perquè he descobert que el Tres és un senyor, que va decidir que no bevia aigua mentre estava a la clínica si no era la seva mestressa qui li donava. Perquè és increible veure el vincle tan gran que hi ha entre gos i amo. O potser perquè la mestressa del sr.Tres és algú important a la meva vida, d'aquelles persones que apareixen per casualitat, amb qui has compartit moments únics, i com ja li he dit en alguna ocasió, culpable de la millor decisió que he pres mai. Segurament...


Conocí a Tres hace unos años, cuando era una bolita de pelo, un cachorro a quién su propietaria todavía podía coger en brazos. Han pasado algunos años y Tres se ha convertido en un perro grande, que te saluda cuando pasas por delante de su casa, con más o menos efusividad dependiendo del día. 

Hace unos meses, me encontré con su propietaria delante de su casa, parecía haber dormido poco, y es que Tres estaba ingresado y ella se había pasado toda la noche a su lado. Tras unas semanas con alguna que otra complicación, Tres ya está recuperado. Vuelve a ser el mismo de siempre. No hay duda que las manos del veterinario que lo atendió, la dedicación de sus amos y las ganas de luchar de Tres, lo ayudaron a recuperarse.
Su propietaria quería agradecerle de algun modo al veterinario de Tres su trabajo y la dedicación de meses atrás. Tras descubrir las aficiones y las preferéncias cotidianas de Tres, surgieron las primeras ideas. Éste es el resultado. Una acuarela de 30x40 cm, con un "GRÁCIAS" que todos los que tenemos perro, gato, loro o tortuga hemos dedicado más de una vez a nuestro veterinario.

Siempre digo que todos los proyectos que se cuecen en Apricot Paper son especiales, y es verdad. Todos tienen algo que los hace diferentes y éste también lo es. Quizás porque he descubierto que Tres es un señor que decidió no beber agua mientras estaba ingresado si no era su propietaria quién le daba de beber. Porque es increible ver el vinculo tan grande que se crea entre perro y amo. O quizás porque la propietaria de Tres es alguien importante en mi vida. Una de aquellas personas que aparecen por casualidad, con quién compartes momentos únicos, y como ya le he contado en alguna ocasión, culpable de la mejor decisión que he tomado nunca. Debe ser por eso...



I met Tres a few years ago, when he was a little ball of fur, a puppy that her owner could still carry in her arms. Years have gone by, and now Tres is a big dog that greets you when you pass by in front of his house.
A few months ago, I talked to her owner. She looked like she didn’t sleep a lot that night; Tres was admitted and she spent the night by his side. After a few weeks of worrying and some complications, Tres is recovered.
Her owner wanted to thank Tres’s vet somehow, for his job and dedication. After doing some research on Tres’s hobbies and daily preferences, we draw the first sketches and this is the result. A 30x40cm watercolor, with a “thank you” that all of those who have a dog, cat, parrot or turtle have dedicated to our vet some times.
I am always saying that every project is special, and it’s true, all of them have something that make them different, and this one is special too. Maybe because I have discovered that Tres is a sir who decided not to drink water while admitted if it wasn’t his owner who gave it to him. Because it's amazing to see the big connection that is created between dog and master. Or perhaps because the owner of Tres is someone important in my life. One of those people who appear by chance and you share unique moments with, and as I have told her sometimes, culprit of the best decision I’ve ever made. That must be it...