Quan algú de la família em fa un encàrrec els meus nivells de responsabilitat es multipliquen per tres i els de perfeccionisme per cinc. Que algú proper confiï en la meva feina per fer un regal més o menys compromès em fa sentir bé i em converteix en un sac de nervis a parts iguals.
Aquesta vegada l'encàrrec el va fer la meva mare, i a l'alegria i els nervis hi vaig sumar un somriure.
Tinc uns pares tan fantàstics que quan vaig néixer em van regalar dos pares més. Dues persones amb les que comparteixen un vincle enorme, difícil d'explicar, que els uneix. Aquest encàrrec era per ells.
Tenen una amistat envejable, somriures per fer més dolços els dies amargs, i abraçades per alleugerir els sotracs.
Hi ha dues coses que els fa feliços, un dinar plegats perquè sí amb guitarra i un viatge allà on sigui amb la furgo.
"Que sortim els quatre i la furgo", va ser l'encàrrec.
Aquest és el resultat.
Què com és la vida amb quatre pares? Fantàstica!
Papes, sense vosaltres... impossible.
Cuando mi familia me hace un encargo mis niveles de responsabilidad se multiplican por tres y los de perfeccionismo por cinco. Que alguien cercano confíe en mi trabajo para hacer un regalo de más o menos compromiso hace que me sienta bien y que me convierta en un saco de nervios a partes iguales.
Ésta vez el encargo me lo hizo mi madre, y a la alegría y los nervios les sumé una sonrisa.
Tengo unos padres fantásticos que el día que nací me regalaron dos padres más. Dos personas con las que convierten un vinculo enorme, difícil de explicar, que les une. El encargo era para ellos.
Tienen una amistad envidiable, sonrisas para hacer más llevaderos los días amargos, y abrazos para esquivar los obstáculos de la vida.
Hay dos cosas con las que son felices, comer juntos por qué sí con una guitarra, y un viaje dónde sea con la furgo.
"Que salgamos los cuatro y la furgo", ese fue el encargo. Éste es el resultado.
¿Qué cómo es la vida con cuatro padres? ¡Fantástica!
Papás, sin vosotros... imposible.
When
family makes an order, my responsibility levels are multiplied by three and my
perfectionism levels by five. The fact that someone close to me trusts my work
to make a gift, more or less committed, makes me feel good and a nervous wreck
equally.
This time
the order was made by my mother, and I added a smile to the joy and nerves.
I have
wonderful parents so when I was born, they gave me two parents more. Two people
who share a huge bond with my parents, hard to explain, that keeps them
together. This order was for them.
They have
an enviable friendship, smiles to make sweeter the bitter days and hugs to
relieve the tremors.
There are
two things that make them happy: a meal together just because, with a guitar,
and a trip to wherever with the van.
“The four
of us and the van”, that was the order.
This is
the result.
How is my
life with four parents? Fantastic!
Parents,
without you… It’s impossible.
Wenn mir jemand von der
Familie einen Auftrag gibt, so steigert sich mein Verantwortungsgefühl um das
dreifache und das Bemühen um Perfektionismus um das fünffache. Dass mir jemand
von der eigenen Familie einen Auftrag gegeben hat, macht mich einerseits zwar
glücklich, andererseits aber auch ziemlich nervös.
Ich habe wirklich tolle
Eltern. Zudem hatte ich das Glück bei meiner Geburt noch weitere Eltern
geschenkt bekommen zu haben. Zwei Personen, mit denen meine Eltern ein
spezielles Band verbindet. Es ist etwas, das schwierig zu erklären ist, ein
Band, das sie vereint. Der Auftrag, den ich erledigen muss, ist für sie. Sie
haben eine beneidenswerte Freundschaft, ein Lächeln, das bittere Tage zu
versüssen vermag und Umarmungen, die in schwierigen Situationen Erleichterung
verschaffen.
Es gibt zwei Dinge, die
sie glücklich machen: ein gemeinsames Essen mit Gitarrenspiel oder eine Reise
ins Blaue mit dem VW-Bus.
Der Auftrag lautete
demnach für mich: „Organisiere für uns vier eine Fahrt ins Blaue mit dem
VW-Bus“. Dies ist nun das Resultat. Wie fühlt sich das Leben mit vier
Elternteile an? Fantastisch! Meine lieben Eltern, ein Leben ohne
Euch...unmöglich.
