17 de febrer 2014

LA FURGO

Quan algú de la família em fa un encàrrec els meus nivells de responsabilitat es multipliquen per tres i els de perfeccionisme per cinc. Que algú proper confiï en la meva feina per fer un regal més o menys compromès em fa sentir bé i em converteix en un sac de nervis a parts iguals.
Aquesta vegada l'encàrrec el va fer la meva mare, i a l'alegria i els nervis hi vaig sumar un somriure.

Tinc uns pares tan fantàstics que quan vaig néixer em van regalar dos pares més. Dues persones amb les que comparteixen un vincle enorme, difícil d'explicar, que els uneix. Aquest encàrrec era per ells.
Tenen una amistat envejable, somriures per fer més dolços els dies amargs, i abraçades per alleugerir els sotracs.
Hi ha dues coses que els fa feliços, un dinar plegats perquè sí amb guitarra i un viatge allà on sigui amb la furgo.






















"Que sortim els quatre i la furgo", va ser l'encàrrec. 
Aquest és el resultat.
Què com és la vida amb quatre pares? Fantàstica!
Papes, sense vosaltres... impossible.

























Cuando mi familia me hace un encargo mis niveles de responsabilidad se multiplican por tres y los de perfeccionismo por cinco. Que alguien cercano confíe en mi trabajo para hacer un regalo de más o menos compromiso hace que me sienta bien y que me convierta en un saco de nervios a partes iguales.
Ésta vez el encargo me lo hizo mi madre, y a la alegría y los nervios les sumé una sonrisa.

Tengo unos padres fantásticos que el día que nací me regalaron dos padres más. Dos personas con las que convierten un vinculo enorme, difícil de explicar, que les une. El encargo era para ellos.
Tienen una amistad envidiable, sonrisas para hacer más llevaderos los días amargos, y abrazos para esquivar los obstáculos de la vida.
Hay dos cosas con las que son felices, comer juntos por qué sí con una guitarra, y un viaje dónde sea con la furgo.

"Que salgamos los cuatro y la furgo", ese fue el encargo. Éste es el resultado.

¿Qué cómo es la vida con cuatro padres? ¡Fantástica!
Papás, sin vosotros... imposible.




When family makes an order, my responsibility levels are multiplied by three and my perfectionism levels by five. The fact that someone close to me trusts my work to make a gift, more or less committed, makes me feel good and a nervous wreck equally.
This time the order was made by my mother, and I added a smile to the joy and nerves.
I have wonderful parents so when I was born, they gave me two parents more. Two people who share a huge bond with my parents, hard to explain, that keeps them together. This order was for them.
They have an enviable friendship, smiles to make sweeter the bitter days and hugs to relieve the tremors.
There are two things that make them happy: a meal together just because, with a guitar, and a trip to wherever with the van.
“The four of us and the van”, that was the order.
This is the result.
How is my life with four parents? Fantastic!
Parents, without you… It’s impossible.




Wenn mir jemand von der Familie einen Auftrag gibt, so steigert sich mein Verantwortungsgefühl um das dreifache und das Bemühen um Perfektionismus um das fünffache. Dass mir jemand von der eigenen Familie einen Auftrag gegeben hat, macht mich einerseits zwar glücklich, andererseits aber auch ziemlich nervös.



Ich habe wirklich tolle Eltern. Zudem hatte ich das Glück bei meiner Geburt noch weitere Eltern geschenkt bekommen zu haben. Zwei Personen, mit denen meine Eltern ein spezielles Band verbindet. Es ist etwas, das schwierig zu erklären ist, ein Band, das sie vereint. Der Auftrag, den ich erledigen muss, ist für sie. Sie haben eine beneidenswerte Freundschaft, ein Lächeln, das bittere Tage zu versüssen vermag und Umarmungen, die in schwierigen Situationen Erleichterung verschaffen.
Es gibt zwei Dinge, die sie glücklich machen: ein gemeinsames Essen mit Gitarrenspiel oder eine Reise ins Blaue mit dem VW-Bus.

Der Auftrag lautete demnach für mich: „Organisiere für uns vier eine Fahrt ins Blaue mit dem VW-Bus“. Dies ist nun das Resultat. Wie fühlt sich das Leben mit vier Elternteile an? Fantastisch! Meine lieben Eltern, ein Leben ohne Euch...unmöglich.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada