13 de gener 2014

La família de la Laia





La Laia i jo vam estudiar juntes a l'institut, i encara que d'això fa molts anys, és una etapa de la que conservo bons records i bons amics.
Ens havíem perdut la pista del tot, però la "màgia" de les xarxes socials ens va tornar a connectar. Són retrobaments d'aquells que t'arrenquen un somriure després d'un hola què tal, i tant que me'n recordo de tu, sóc mare.

Després de molts mesos la Laia em va escriure un mail explicant-me que estava escrivint la carta als Reis, i que havia pensat demanar una il·lustració pel seu company, en Carles. 
Volia una il·lustració de la seva família, per penjar a casa. 

La Laia i en Carles són mestres de música, i la música havia de vertebrar la il·lustració. Després d'intercanviar uns quants mails vam decidir crear una mena de joc jugant amb la obvietat de la imatge que els representa i la partitura que només coneixen ells dos.

Vam esbossar, definir la idea, pintar, emmarcar i entregar el paquet als patges perquè el féssin arribar als Reis d'Orient.
El paquet va aparéixer el matí de Reis a casa de la Laia i en Carles, i ens han explicat que va agradar molt.

De tant en tant les xarxes socials ens prenen temps en família, pel·lícules sense interrupcions, mirar-nos als ulls o gaudir d'unes postres enlloc d'estudiar l'enquadrament que les farà lluir més a la foto. Però a vegades, hem d'agraïr que ens connectin amb aquelles persones amb les que un dia vam compartir hores de llatí. Encara que sigui per comprovar que la vida els ha regalat una gran família i que segueixen lluint el mateix somriure de sempre.


Laia y yo compartimos algunos años en el instituto, y aunque de eso hace ya muchos años, es una etapa de la que conservo buenos recuerdos y buenos amigos.
Nos habíamos perdido la pista, pero la "magia" de las redes sociales nos volvieron a conectar hace algún tiempo. Un reencuentro de esos que te hacen sonreír después de un hola que tal, por supuesto que me acuerdo de ti, soy mamá.

Unos meses después Laia me mandó un mail explicándome que estaba escribiendo la carta a los Reyes, y que había pensado pedir una ilustración para Carles, su pareja. Quería una ilustración de su familia para colgar en casa.

Laia y Carles son profesores de musica, y obviamente la musica tenía que vertebrar la ilustración. Tras intercambiar unos cuantos mails decidimos crear un juego combinando la imagen que los representaba y la partitura que sólo ellos conocían.

Bocetos, definir la idea, pintar, enmarcar y enviar a los pajes para que lo entregaran a los Reyes.
El paquete apareció en casa de Laia y Carles la mañana de Reyes, y nos han contado que gustó mucho.

A menudo las redes sociales nos roban tiempo en familia, películas sin interrupciones, mirarnos a los ojos o disfrutar del postre en lugar de estudiar el mejor encuadre que quedará mejor en la foto. Pero a veces tenemos que darles las gracias por conectarnos con aquellas personas con las que un día compartimos horas de latín. Aunque sólo sea para comprobar que la vida les ha regalado una gran familia y que su sonrisa sigue siendo la misma de siempre.


Laia and I studied together in high school , and even though it was a long time ago, I still have good memories and good friends from that stage.
We had lost track of each other completely, but the "magic " of social networks made us connect again. They are reunions that make you a smile after a hello how are you , of course I remember you , I'm a mom.

Many months later, Laia wrote me an email telling me that she was writing her letter to the Three Kings, and she had thought to ask for an illustration for his mate Carles .
She wanted an illustration of her family, to hang at home.

Laia and Carles are music teachers, and music had to be the backbone of the illustration . After exchanging a few emails, we decided to create a kind of game playing with the obvious image that represents them and a music sheet that only they two know .

We sketched, defined the idea, painted, framed and send the package to the pages, so they could bring it to the Three Kings.

The package appeared on Kings’s morning at Carles and Laia’s home , and they told us that they liked it a lot.

Occasionally,  social networks steal some things from us, like family time, uninterrupted movies, looking at each other or enjoying a dessert instead of studying the framing that will make the picture look better. But sometimes , we have to thank them because they connect uswith those with whom we shared hours of latin. Even if it’s just to see that life has given them a big family and they are still wearing the same smile as always.



Laia und ich studierten zusammen an der Universität. Obwohl dies schon viele Jahre her ist,habe ich immer noch sehr gute Erinnerungen daran. Von dieser Zeit her sind mir auch guteFreundschaften erhalten geblieben. Vorübergehend haben wir uns zwar total aus den Augenverloren, aber dank dem „Zauber“ der sozialen Medien haben wir uns wieder gefunden. Eshandelte sich um ein Wiedersehen, das ein Lächeln erzeugte, nachdem man sich „Hallo“und „Wie geht’s?“ gesagt hatte und natürlich sich gegenseitig bestätigte, wie sehr man sichaneinander erinnerte und erfuhr dass sie jetzt Mutter geworden sei.
Nach einigen Monaten schrieb mir Laia ein Email. Sie erklärte mir darin, dass sie geradeam Schreiben des Briefs an die drei Heiligen Könige sei. Sie dachte sich dabei, dass ich fürihren Kollegen Carles eine Zeichnung machen könnte. Laia wollte eine Zeichnung vonseiner Familie, um sie bei sich zu Hause aufhängen zu können.
Laia und Carles sind Musiklehrer und Musiklehrerin und deshalb sollte die Zeichnung etwas mit Musik zu tun haben. Nachdem wir einige Mails ausgetauscht hatten, entschieden wiruns, eine Art Spiel zu entwerfen mit der Offensichtlichkeit des Bildes spielend, das sierepräsentiert und der Partitur, die nur sie zwei kennen.

Wir skizzierten, konkretisierten die Idee, malten, rahmten das Bild ein und übergaben es dem Laufburschen, damit er es den Heiligen Drei Königen bringen konnte. Das Paket erreichte schliesslich am Morgen des Dreikönigtags das Haus von Laia und Carles. Sie
waren begeistert davon.

Manchmal nehmen die sozialen Medien viel Zeit von der Familie weg. Anstelle, dass wir den Bildausschnitt studieren, der uns am meisten auf dem Foto strahlen lässt, könnten wir Filme ohne Unterbrüche schauen oder uns gegenseitig in die Augen blicken oder uns über leckere Desserts freuen. Aber manchmal müssen wir dankbar anerkennen, dass die sozialen Medien uns mit Personen wiederverbinden, mit denen wir eines Tages zusammen in der Lateinstunde gesessen haben. Nur schon um zu sehen, dass das Leben diesen Personen eine grosse Familie geschenkt hat und dass sie weiterhin mit dem gleichen Lächeln wie immer strahlen.